9750
ARCHIU CENTRAL LÍRICII-DRAMÀTICH.
LA RONDA Dl 1 TARRÉS.
DRAMA EN QUATRE ACTES Y EN VERS,
ORIGINAL DE
D, ARMENGOL MARQUÉS,
Estrenat ab gran aplauso en lo TEATRO DE NOVEDADES lo dia 30 de Jnriol de 1871-
PRIMERA PART.
BARCELONA. '
IMPRENTA DE JAUME JEPÚS.
CARRER DE P2TRITXOL, NÚM. 9, BAIXOS.
1871.
Li MM DE 1 TARRÉS.
|
Digitized by |
the Internet Archive |
||
|
in 2013 |
http://archive.org/details/larondadentarres3341marq
LA MM DE 1 TARRÉS.
DRAMA EN QUATRE ACTES Y EN YERS,
ORIGINAL DE
Dt ARMENGOL (MARQUÉS.
Estrenat ab gran aplauso en Lo TEATRO DE NOVEDADES lo dia 30 de Juriol de 1871.
PRIMERA FART.
• BARCELONA.
IM PREN TA DE JAUME JEPÜS.
CARRER DZ PETR1TX0L, KÚM. 9, 15AIXÜS.
1871.
REPARTIMENT,
PERSONATGES,
ACTORS,
LAYA: . CATERINA. TA K RÉS.. JOAN.. . BERNAT.. JÓSEPET. GRABAT. COLOM. . D. ESTEVE UN S ARGENTO
D.* Ana Solà. » Josefa Mateo. U. Antonino Grifell.
» CÀRLOS GlRBAL.
» Joan Perelló. » Jaume Català. » Coxrado Colomé. » Jaume Llibre. » Lluís Santigosa. » N. N.
Soldats y homes do la Ronda.
J/à, acció es en Barcelona,
La propietat de aquesta obra pertany à D. Albert Remis. Lo Director del Arxiu central lírich-dramàtich , es 1' únich encar- regat del cobro de propietats, y ab ell deuran' enténdrers totas las Empresas y Societats particulars que vulgan representaria.
Ouedan reservats tols los drets'.-
ACTE PRIMER.
Lo teatro representa la casa de 'n Tarrés, decenlment amoMada. Taula ab escribauía y un quinqué encès, periódichs y un can- delero ó palmatoria apagada. Porla al foro, dos à la esquerra y finestra à la dreta. Al aixecarse '1 teló tocan las set.
ESCENA PRIMERA.
LA YÀ , à la finestra.
<;,Las set y no son aquí? No sè que sènt lo meu cor que palpita cle tal modo que 'm fa témer... iQué ditxós cleu ser 1' home que no pensa en grandesas ni en loor, y treballa tot lo dia per cubrir sa obligació! 'L viure aixis com jo visch es viure morta en lo mon. Tenir que sè encubridora d' estafas, robos y morts, cj tot perquè? pera viure ab un home que 'm fa horror. Sento passos... Si serà'?... Ja pujan. Si, si. Ells son.
LAYA, TARRÉS, G RABAT, COLOM y varios de la Ronda. Grabat. Molt bona nit I
ESCENA II.
Tarrés. Laya.
Us esperaba ab temor.
óQué hi ha, Laya?
67C
Colom. La Lava no 's vol convèncer
que naveguem sense pó. Tarrés. Quant jo 'm fico en un negoci
vaig assegurat del tot.
— ;Digas £ha vingut algú? Laya. Si, ha vingut un senyo. Tarrés. ;,Y no t1 ha dit com se deya ? Laya. No li he preguntat '1 nom;
es de una edat avanssada
y vesteix qu1 es un primor.
Molt elegant y molt fi :
fins porta cadena d' or
y un anell ple de brillants. Tarrés. ^.Y no t1 ha dit lo que vol? (Ah ànsia.)
Laya. Diu que tornarà aviat.
Colom. Algun negoci... (Fen corra els dits.)
Tarrés. Oh! si. Prou !
Vès d' arregiarme '1 sopà,
que tinch feina dintre poch. Laya. éQue us quedeu? (Als demés.)
Grabat. No pas avuy:
anem à sopà al Falcó. Colom. Ja '1 tenim ben afanyat.
Tarrés Vaja, cuyta! (A Lai/a.)
- Tu, Colom,
despatxem avans no vingui
altre cop aquet senyó. Colom. Gom vulguis, tot m1 es igual.
(S' disposa d contà V boti que s( han de repartir.) Tarrés. Vaja, Laya, ique no 't mous? Laya. Home, si hi vaig de seguida. Tarrés. Per anarhi cerres poch. Laya. (Ditxós qui de vista 't perdi.) Tarrés. ^Que dius, Laya? Laya. (Res de bó.)
ESCENA III.
TARRÉS, GRABAT, COLOM y varios individuos de la Ronda.
Colom. «?Quantas parts se n1 han de fer?
Tarrés. Sis.
Grabat. éCom sis?
Tarrés. Sí senyó.
Colom. Pero si no mès som cinch.
Tarrés. Es que jo 'm conto per dos.
Grabat. Ah! bueno. Si tú 't parteixas...
Tarrés. Ja us donaré esplicaclons.
Es vritat qu' aqui som cinch; mes la Laya 'ns convé molt tenirla de nostra part;
Gkabat.
Colom.
Tarrés.
Grabat.
Takrés.
Colom.
Tarrés.
Tots.
Gkabat.
Tarrés.
Colom.
Grabat.
Colom.
Grkbat. Colom. Tarrés. Grabat.
Colom. GiiabaT.
Tarrés
Grabat. Colom.
Grabat.
Colom. Grabat. Colom. Grabat.
per lo tant un regalot
es precis que tots li fem.
No us dolgui. Greyeume, noys;
debem tenirla contenta:
del contrari 'us pert à tots.
(Ja 't veig venir, Fray Gerundio.)
(Be ho veig prou lo que tú vols.)
Are vosaltres sou duenyos. —
Fuig, home.
èQué hi dius, Colom? Fer mi array! ja estem entesos. (Pero francament, 'm dol.) (A los demés.) Per vosaltres que hi ha obstacle? Ca, no, per nosaltres no. Aixi com aixi no es nostre; de consegüent costa poch. Pues conta, mira '1 que hi ha. Aqui set cents vint y nou. Si qu1 habem estat uns burros no arribà à mil, £eh, Colom? Jo crech qu' hem estat uns sabis, perquè 'ns ho hem emportal tot. Ah, bè, si mes no el hi habia. — Tretse... diset... vint y nou — Mentrestant, fernhi un cigarro. Tant se val que n' hi fem clos. I — Tú, Moreno, tens papé? (A un de la ronda.) Cinquanta. (Contant.)
(A un de la ronda que li dona papé.)
No, ja 'n tinch prou. (óQui deurà sè aquet bon home que porta cadena d1 or?) Y las vuyt son à la vora. — Aquet papé no es gens bó. Moreno, la teva partí (Dsnantlos disés.)
Tè la teva, Salvadó, y un altre cop mes ligeros, que aquets negocis son bons quant se tè serenitat y abundància de valor: del contrari son dolents si al empéndrels un tè pó. Con que, molt ojo y cuidado si esteu bè ab lo vostre coll. Tè tú, Grabat, aqui ho tens. £Y perquè no 'm donas or? ^ahont aniré carregat? <jQue no ho coneixas, Colom? Si no haguessis estat burro. £Y ara, perquè 'm dius axó? Perquè has robat tan sols pla ta. Oh, y encara gracias, noy.
— 8 —
— Tarrés, mireus, fins demà
guardeumho, feume Y favor. Cülcm. Vos, Tarrés, aqui teniu
las dos parts. Tarrés. Bueno, Colom.
Cülcm. Aquesta es la que à mi 'm toca. Tarrés. Bravo! ^Està repartit tot? Cou m. Sí.
Tarrés. — Allavors escolteume,
que tenim que parlà un poch. Grabat. Vinga.
Culom. Tú dòm tabaco , (A un de la ròtula.)
perquè '1 meu '1 trobo fort. Tarrés. Ab aquest ja van tres robos
de gran consideració:
n' han donat part al gobern
y ls' lladres han fugit tots. Gkabat. Que no; ;si 'ns estem aqui! Tarrés. Fora bromas y atenció.
Es precis fè alguna victima:
que '1 gobern vegi que jo
no descanso ni sossego
per descubri als malhechors. Colom. Mira, en surtint à la Rambla
n' agafaré cent si vols. Grabat. iPero à qui ? Colom. !Oh! No t' espantis.
Al que 'm diguis, qualsevol:
al que vegi mes tranquil,
aquell pagarà per tots.
L' agafas y un cop lo tens,
al portarlo à la pressó
li ficas à la butxaca
un punyal y paperots.
L/ gobern queda content
y nosaltres en bon lloen. Tarrés. Donchs à tú 't dono V encàrrech. (A Colom.) Colom. Descuyda, no tinguis po. Tarrés. Tú, Grabat; ara es precis,
ja que 'ls coneixas à tots,
fer de modo y de manera —
que '1 gobern m1 ho encarga molt, —
de agafà algun lliberal
d1 aquets que tenen més nom.
Es precis buscà una víctima,
un ignocent, qualsevol;
un... en fm, que no 'ns conegui.
L' acuseu d1 haber fet morts,
1' acusas també dels robos;
1' gobern ho agraheix mol,
y al saber qu' es lliberal
lo pobre home ja 'n té prou
ab lo gobern d' avuy dia
y ab tals recomendacions,
al menos per anà à Ceuta
si no li donan garrot. Coi.om. jCalla, home, més no parlis.
Ve com corona à n1 al front !
Casualment antes d1 ahi
se 'm va presentà un minyó
conegut de fa mol temps
y que està ignorant per sort
de que jo sò de la Ronda.
'M va dir que per favor
si li sabia treball,
fos de la clase que fos.
Es de ideas avansadas,
es un lliberal dels bons;
pero es pobre. Tarrés. Pues si es pobre
mes bè estarà à la presó.
Mira, féslo veni à casa,
sense dirli qui jó sòch,
que mentrestant pensaré,
quedantme à n' aquí tot sol,
ja que tè d' anà à presidi ,
de que hi vagi ab molt honor.
Con que, lo dicho, senores;
vigilància per tothom,
y qui la fassi qu' ho pagui,
qu1 es precís espurgà 1' mon.
A vosaltres encarrego
vigilància sobre tot. (Als dos individuos.)
que '1 que s' ha de menjà un altre,
es molt just y decorós,
que ja que prestem serveys,
ns' quedem ab los honors.
Cada hú vagi al seu puesto
y reunirse à las nou,
à la hora de cada dia,
per si hi habia algun trastorn.
Tú, Grabat, quedat aquí,
que tenim de parlà sols. Colom. A la órden, Gapitan. Tots. Bona nit.
Grabat. Adeu. Tarrés. Adios.
ESCENA IV.
TARRÉS Y GRABAT.
Tarrés.
Al demés, es necesari
— 10 -
Grabat, que rs fassi 11 ull viu: . tinch ànsia de fer negocis. G" abat. Jo també 'n sento desitj,
y molt mès desde que 's conta.
que '1 gobern està en perill.
La situació política
està tocant al seu fí,
y si entra un amo nou,
ja podem dir bona nit. TarRK?. Gom que ;s veu qu' està embrollat
1' negoci, per ço 't dicb,
qu' hem de fer la vista llarga
si volem mori en 1' llit;
que si puja un nou gobern,
'm treu lo mando dels dits.
sens reconeixe 'ls serveys
que li presto dia y nit.
Pero com só previsor,
si 'm surt lo que tinch aquí, (Al cap.j
dono un cop, que de segú
m1 tindrà de valer mils. Grabat. aixó qu1 es?
Tarrés. Aquesta llista
de lliberals, qu1 es precís
portarlos à terra estranya,
ans de triunfà son partit. Grabat. Si per algo jo soch util
Tarrés, disposa de mí,
<: Ja sabs tú hont ss reuneixan? Ta '.rés Un d1 ells avuy nV ho ha dit,
y m1 ha dat ls' noms de tots
ab reserva. Grabat. Si es aixís,
se li deu donar propina... Tarrés. Si jo 'ls casso tot seguit
ó demà, no \\ passis ànsia
de la espia... Grabat. óQué vols dir?
Tarrés. Que una vegada embarcats
tots los que à n'aquí hi ha escrits,
agafo pe '1 coll V espia
perquè may mes siga vil. Grakat. Pero home, no comprenen... Tarrés. jSi qu1 ets dú! Escóltam aquí.
<j,No comprens que jo al espia
perquè cantés tot seguit,
li he promès qu' així que \s cassin
li daria molts mils? Grabat. Ah, bè, si, y despatxantlo
t' ahorras... Tarrés ^Entens que 't dieh?
Y despues, que si es vritat
— II —
que, venent à n' ells, à mi
un gran servey m' ha prestat,
de cap modo tinch desitj
de que ell pugui algun dia
vèndrem à traició à 'n à mi. GrabíT, Nada, noy, es ben pensat. Tarrés. També 'm costa perdre nits,
rumiant sempre de quin modo
faig un favor à un amich. ( Trucan.)
Grarat. Calla, que trucan. Tarrés. èQui hi ha?
D. Esteve. (Dintre.) ^Farà 1' favor, si es servit? Tarrés. Òbra, deu sò aquell senyó
que la Laya au tes ha dit. Grab\t. jJa và! èQui sab tal volta...?
ESCENA V.
Dits, D. ESTEVE.
I). Esteve. Que tinguin molt bona nit.
(Vestirà molt elegant , cadena cï or, anell de brillants, et.)
Ta nu És. Prengui assiento.
D. Estele. (Sentantse.) Tantas gracias.
Grarat. Si incomodo...
Tarrés. Es un amich.
D. Esteve. Dispensin que prengui aliento,
perquè estich mes mort que viu. Tarrés. Vostè es duenyo. Grabvt. (A Tarrés.) (iQuin brillant!) 1). Esteve. Al demés, jo vinch aqui
perquè m presti un gran servey,
y li quedaré agrahit.
Jo tinch cinquantè quatre anys,
y per fortuna sòch rich. (Miradas d' inteligencia entre Tarrés y Grabat.)
Mes lo susto que tinch ara
dintre '1 cor 'm fa patir.
No tinch dona ni parents,
ni molt menos tinch cap fill;
es dir ,soch sol en lo mon,
que ja es un viures ben trist.
Pero bueno, anem al cas:
antes d1 ahi al dematí
m' van remetre un anònim,
fentmé amenassas à mils
si demà entre sis y set
no entregaba lo que tinch,
que son uns quinse mil duros,
qu' he ahorrat desde que visch.
Lo plasso cumpleix demà.
— 12 —
Tarrés,
Grabat.
Tarrés.
Grabat.
Tarrés.
D. Esteve.
Tarrés.
D. ESTEVE.
Tarrés. Grabat. Tarrés.
Grabat. 1). Esteve
Tarrés.
D. E*TEVE
y per fí m' he decidit à entregar la cantitat,
en billets que porto aquí. (Novas seny as.)
Aixís es que li suplico,
que ja que vostè s' desviu
prestant favors à n' al poble ,
li quedaria agrahit
si deixaba que un dels seus
m1 acompanyés à n' à mí;
perquè... francament, tinch po
de que 'm matin aquells vils.
j Lladres!
jSi sembla mentida! jQue un hom1 no està may tranquil! Es precís fé un escarment. Se 'n recordaran de mí. L1 susto que m' han donat... Bè prou que m' ho penso aixís. Y digui , T lloen designat, ^ahont es?
No molt lluny d1 aquí: cap à Gracia, en mítj d' un camp. Tingui, ;en lo papé està escrit! iTunantes! iQuinse mil duros! (Llegint.) ;Ja ;t dich jo qu' es un pessiech! Jo li dono ma paraula que pot està ben tranquil ; lo qu' es 1' diner prometo, que no arribarà als seus dits. (A Gràbxtt.) Miri, vusté... Federico, s' reuneix ab quatre ó cincïi, y và à n' al lloch designat , tal com marca aquesi escrit. Posi molta vigilància, y al que rondi per allí me ;1 posa près de seguida: jo prometo trobà '1 fil. Corrent.
Donchs bueno, de passo, com que jo à Gracia visch... vindrà bè que m1 acompanyi... Home, no sigui atrevit; vostè no sab que s' esposa que entrin ls' lladres de nit. burlantse de la justicia, y poden cometre un crim. No senyo, no, de cap modo: vostè ja no 's mou d' aquí. Lo que farem, ficar tropa à n' al pis que vostè viu. per un cas qu1 èils hi anéssiu. Ben pensat.
• ' — 13 —
Tarrés. La clau del pis,
óalionr la tè? D. Esteve (U hi dona.) |La porto sobre! Tarké>. Corrent donchs : <iy ahont viu? D. Esteve. Carrer de la Llibertat,
número setanta sis. Tarfíés. Aquí tè la seva casa. ï) Esteve. D. Geroni, gracias mil.
(jQuin home! Tè un noble cor.)
Li quedo molt agrahit,
tant, que jo premiaré
tot quant ara fa per mí. Tarrés. Cumpleixo lo meu deber
tan sols, y 'm conto felis;
y si aceptés recompensa
despues d1 haberlo servit,
estich cert que la conciencia
no 7m deixaria dormir.
(r^Perque vull mes recompensa.
que robarli ls' quinse mil?) I). Esteve. (Es un subjecte de prendas;
pot està el gobern tranquil.) Tarrés. Si te gust de descansar
faré que '1 guillin al llit. D. Esteve. Casi bè li agrahiria. Graïut. (Negoci fet.) Tarrés A n' aquí
mani com à casa seva. I). Esteve. Créguim que ho crech com ho diu. Tarrés. jLaya! Surt à n' aquí fora. D. Esteve. No la incomodi per mí. Tarrés. Encén un llum pe ;1 senyo,
y guíal al primé pis.
ESCENA VI.
üils y LAYA.
Laya. Déixam pendre un candelero.
(Encén un candelero.) óVamos? ( A J). Esteve.) !). Esteve. (A Terres.) Ab lo seu permis. Tarrés. Que procuri descansar. Grabat. Que tingui una santa nit. D. rsrEVE. jGracias, gracias! Igualment. Laya. Vingui, Seguéixim à mi,
— ti —
ESCENA VIL
TARRÉS j GRABAT.
(Desprès de mirarse V u)i al altre.) Tarrés. (JSV has comprés? grabat. Perfectament. Tarrés. Bona idea vaig tenir
fent una escala secreta
per baixà à n' al primè pis:
l1 arcoba del entrésuelo
ns' ha de produhi mols mils. Grabat. Avuy s' fa un gran negoci. Tarrés. Cada dia fos aixins. (í rabat. lY à quina hora vols que '1 matiV Tarrés. Quant lo vegis adormit.
Y cuydado ab la cartera,
que n' hi porta quinse mil.
ESCENA VIII.
Dits y LAYA.
Laya. Ja ;i tenim aposentat.
Tarrés. (A Grabat.) Vigila, y fès lo que he dit.
Grabat. D' aixó no 'n passis cuidado,
ja sabs que soch bon amich. (Se 'n vd.)
ESCENA IX.
TARRÉS y LAYA.
Laya. Quant vulguis tens 1' sopà. Tar:iés. No tinch gana aquesta nit. Laya. ^En què pensas? Tarrés. Déixaho corre.
Laya. ^Geroni, no m' ho vols di '? Tarrés. Ves al llit y dorm tranquila. Laya. No sè perquè '] cor me diu
que 11 forastè qu' abaix dorm
tardarà los ulls à obri. Tarrés. Calla, tonta. La^a. jAy Geroni!
de segú qué serà aixins. T.\ k rés. Vaja, vès à descansar,
que quant siga mitja nit
posaré à la teva mà
— l'o —
un anell de brillants fins. Laya. ;Ay, Geroni, com m1 engany as!
Impossible es ser felis. Takrés. Creume Laya, no t' enganyo;
pero has de fer lo que 't dich.
Retira 't, qu' ara m' fas nosa. Laya. Geroni, estàs intranquil.
<;Que tens? <ique 't passa? Tarrés. ;No res !
Laya. <:,Potsè meditas un crim?
Geroni, per Deu, no ho fassis. Tarrés. Vésten, Laya, surt d' aqui. Laya. éQue no comprens qu' algun dia
s' arribarà à descubrir !
Tantas morts y tants de robos
com fas de dia y de nit
&no t' acusan la conciencia?
^que? £no 't diu el cor à crits
que '] dia que '§ descubreixi
V espera un trist porvenir? Un presidi, una cadena
t' espera! no ho duptis, si!
Seràs V escarni del poble
y la presa del butxí. Tarrés. jLaya, calla! Laya. Vull qu' escoltis.
Tarrés. Laya, vésten, vésten dins. Laya. L1 home que com tú abusa,
que no 's cansa de fer crims
y no gosa dir despues
jo he sigut, jo soch 1' vil,
es un cobart, un canalla,
un miserable, un ruí! Tarrés. jLaya! tanca aquesta boca !
( Amenassatlà ah una cadira y agafantla per una mà.) Laya. iDèixam! ;No 'm toquis! Tarrés. ;A dins!
Laya. No, si jo ja vull que 'm séntin. Tarrés. Ofega, Laya, aquets crits. Laya. Vols asessinà al pobre home
que hi ha baix al primè pis, Tarrés. Adintre, dona perjura.
(L' agafa y V empeny à la porta.) Laya. jNo 'm toquis!
Tarrés. A dintre 't dich.
Y si 't sento una paraula al punt cleixas d' ecsistir.
Laya. ;Deu meu! treyeume del mon
si haig de viure sempre axins. (Entra per f or ssa dintre la 2.* porta esquerra. )
— llj —
ESCENA X.
TARRÉS.
jOjalàl si te 'n anabas
estaria molt bè sol.
|Si aquesta dona no es dona!
es una serp, un lleó,
un dimoni del infern.
un volcàn abrassador !
Y ara jò ^cm ho arreglo
sense haberhi confusions
per trovar luego una víctima
y poderli penjà ab el mort?
Ho veig un xiquet difícil.
No obstant, si avuy en Colom
m' cumplia la paraula
que m' ha dat d1 aquell xicot
que diu qu' està sense feina.
de segú que feya 1' cop.
Jo 'm quedaba ab los diners
y al final de la funció
acumulaba aquest jove
d' haber sigut l' traidor;
y aixins veuria '1 gobern
que si es vritat que 's fan morts,
en cambi sempre vigilo
pera descubri als seus autors.
Sento pasos... Si serà?...
ESGEVA XI.
TARRÉS, COLOM, JOAN.
Colom Bona nit.
Tarrés. ^Que hi ha de nou?
Colom. Que aqui li porto aquest jove de qui li he parlat fa poch.
Tarrés. (iOh, fortuna! estem salvats.)
Colom. Es honrat fins als talons, y à mès à mès, lliberal.
Tarrés. Aquet partit 1' honra molt.
Jo m' alegro de que abrigui las ideas que tinch jo.
Joax. Professo las dels meus pares
Tarrés. jEndevant, aíxo es molt bo!
Los que som d' aquet partit tan brillant y tan honròs
— iï -
trobem sempre recompenssa,
no 'ns falta may protecció Joan. (A Colom.) (Ja's coneix qu' es lliberal.
Colom. ^Que si ho es? y dels mes bons.) Tarrés. En aquet mon no mes goso
quant puch prestà algun favor. Joan. Gracias, jo li estimaré... ÏARhÉS. Bueno! anem à la qüestió.
J^o cas es que tinch à Gracia
alguns mobles de valor
y m' es precis trasladarlos
aquí casa. Joan. Entench. Tarrés. Si vos,
suposat no teniu feina,
us voliau guanyà aixó
m1 ahorrabau de buscà un home
y quedabam en pau tots. Joan. Si senyó; molt li agrahexo.
No dich mobles, lo que fos,
perquè tinch tres criaturas
que aixis que veuhen lo sol
ja demanan à sa mare
P pa que encara es al forn. Tarrés. iSi que amigo es una llàstimal
Aquest dimoni de mon... Joav. Al demés, quant vostè vulgui. Tarrés. Si pot sér demà, milió. Joan. <;.Y à quin carré s1 ha d1 anà? Tarrés. Vos darè una apuntació. (E&criu.)
^Llibertat, setanta sis. Joan. Està molt bè D... Colom. {Reprèn dient.) Anton. Joan. D. Anton, perdi cuidado;
cumplirò ab ma obligació. Tarrés. Demà à primera hora
us vindrà à buscà en Colom,
us darà la clau del pis,
vos aneu à Gracia sol,
us entereu del moblatje
y despues que ho hageu vist tot
tanqueu y veniu à veurem
per dirme si 'n voleu molt. Joan. Oh per ço no renyiriam. Tarrés. Ja ho sè, y en prova d' aixó
que aqui os dono tres pesetas
de adelanto. (Las Jri dona. )
Joan. Tant favor!
Tarrés. No estranyeu que us ho demani
perquè soch formal en tot. Joan. Pues bueno, si vostè ho mana...
Tarrés. Sí, d' aquet modo os milió.
2
— 18 -
Joan. Pues senyors, hasta demà*
lY quant 't veuré, Colom? Colom. Ja passaré à casa teva. Joan. Bueno bueno, corrent donchs. ColOxW. Ja 'm podrias fè un regalo
d1 haberte fet V favor. Joan. Com vulguis. Colom. ;Es una broma!
J )an. Gracias, mil gracias, Colom.
Al menos avuy tinch pa
pels meus fills, ja soch ditxós.
ESCENA XIII.
TARRÉS.
Ja tinch la víctima, Éravo! Faré un negoci rodó.
(S' dirigeix al foro d temps que surt Grabat)'
ESCENA XIII.
TARRÉS, GRABAT, y LAYA.
( Que 'Is observa iota la escena sens ser vista.) Grabat. Tarrés, no he tingut espera.
Abans de dormi 1' he mort.
Aqui porto la cadena,
T anell y '1 relotje d' or. Tarrés. èY la cartera? Grabat. àSoch tonto?
La cartera abans que tot.
Al principi s1 resistia;
mes li he clavat fins '1 pom. Tarrés. Tot 'm surt com jo desitjo:
ja he vist al treballadó. Grabat. <;Ha vingut? Tarrés. Sí, V ha portat
ara mateix en Colom. Grabat. <;Y qué tal, serveix pel cas? Tarrés. Per na à presidi es bó . Grabat. Endevant, vinga una víctima,
y deu mil si no n1 hi ha prou. Tarrés. Noy, aquesta es necessària,
perquè, creume, 'ns hi và '1 coll. Grabat. Tú diràs lo qu' haig de fer. Tarrés. Escolta y presta atenció,
que avuy es nit de misteris
y debem pensarho tot.
- 19 —
Aquí t' entrego la clau.
Granat. Ah! ja! la clau del senyó...
Tarrés. La prens y te 'n vas à Gracia acompanyat d1 un ó dos; abans avisas '1 carro que 'ns serveix, lo de ca 'n Roch y quant sigui un xich mes tart vens ab ell, hi fico l1 mort, à Gracia, tú te 1' emportas custodiat pe 'ls altres dos, lo deixas à casa seva, tancas la porta altre cop, y vens à darme la clau com si tal cosa no fos; perquè demà à primera hora tinch que daria à 'n 'en Colom perquè F entregui à aquell home, al honrat traballadó que ha de ser sense pensarho victima del meu bon cor. Ab això molta prudència molt sigilo y poch soroll.
Giiab \t. Y à quina hora?
Tarrés. Allí à las tres
has de fer qu1 cstiga tot.
Grabat. Bon negoci!
Tarrés. Bona breva!
Grabat. Qninse mil.
Tarhés. Es pessich gros.
Gii abat. Ja ha estat ganga
Tarrés. No m1 ho creya.
Grabat. En mitja hora n1 hi ha hagut prou.
Tarrés. iQuina hassanya!
Grabat. iQuina ditxa!
Tarrés. Quina astúcia!
Grabat. iQuin valor!
Tarrés. Ningú ho diria.
Grabat. jQu1 es cas!
Tarrés. Estem tranquils.
Grabat. ;No que no!
Tarrés. Dintre un any...
Grabat. " Tots dos en cotxe.
Tarrés. Sigui fent robos...
Grabat. 0 morts.
Tarrés. Lo de menús es matar.
Grabat. Lo de mès es teni or.
Tarrés. Dónam la mà.
Grabat. • Aqui la tens.
Tarrés. Apreta bé.
Grabat. De bon cor.
Tarrés. M' ets amich.
Grabat. No ho cluptis may.
— 20 — Tarrés. Vigilància sobre tot. Caahat. Vaig à cumplir la consigna. Tarkés. A mitja nit reunió,
no ten' olvidis. Grabat. Descuida;
no tingas gens de temor. (Se en va.)
Tarrés. (Ab veu alta y furor.)
Dintre un any m' haig de fè rich
à pesar de tot lo mon. Laya. (Molt me temo que à presidi (Se 'n va.)
aniràs dintre de p'och). (Laya, qite ha estat escoltant, al andrsen Tarrés d hi los clos versos ab la mateixa entonació.)
FI DEL ACTE PRIMER.
ACTE SEGON
Sala . porta al foro, d la esquerra un altra porta ab clau al pany un alt-ra à la dreta, segon terme. Cadiras de fusla : una calai xera, una tauleta ab tapste y un vellladò de modista.
ESCENA PRIMERA.
BERNAT, CATERINA- cusint una camisa.
BERNAT.
Caterina. Bernat.
Caterina.
Bernat.
Caterina.
Bernat.
Caterina.
Bernat.
Caterina.
Bernat.
Caterina. Bernat.
Nena, veig que triga molt à vení avuy en Pepet. jY jo dech anarnem!
iGuapo! Y si essent tú fora ell vè, ^cóm entrarà?
Per la porta: deixant ajustat...
Ja entech. A robar no han de venir... jPots fiarte en aquest temps! èNo sabs lo que li ha passat à n' al pobre Joanet Novellas ?
óQué li ha passat? [Tot Barcelona n1 và ple! Mentres acabo la feyna conteumho!
Donchs, ten entès que '1 pobre Joan estaba sense treball...
Si, ja ho sè! Pues sembla que un conegut qu1 ell tenia — j'l molt pillet!= và proposà à n' en Joan que à un pis de Gracia anés à ferse càrrech d' uns mobles
Caterina, Bernat.
Caterina. Bernat.
Caterina. Bernat.
Caterina.
Bernat.
Caterina
Bernat.
Caterina.
BiíRINÀT.
Caterina.
Bernat.
Caterina.
Bernat.
Cvterina.
per trasladarlos.
Y qué? L" hi varen donar la clau, à la casa s' dirigeix, obra la porta, entra à dins cantant, molt tranquilament, y aixins qu1 entraba à la sala... — jPillos! ilnfames!—
iBè! iQue? èQué? Que va sentí uria veu que li deya : «Dóna 't pres.» No sé qué mès li dirian; pero '1 que si sè molt bè que vàlgali 1' tení astúcia que si nó, no ho conta mès. Pero bè, que voleu dir? Vull dir que V home mateix que li va donar la clau perquè 'ls trastos trasladés era qui pensat tenia deixarlo allí terra estes.
Y serian de la Ronda.
Y es ela, dona, £110 ho comprens? ilnfames! jNo 's cansan may
de fer maldats!
Sò molt vell; pero 't juro que si arriba per sort '1 crítich moment de que '1 poble fassi armas en contra d' aquets pillets no seré jo pas dels últims à surti ab lo meu fusell. No digui aixó.
iQue no ho digui?
Y tú, noya, tu '1 defens? Ton pare es a Filipinas per sa causa.
|Prou que ho sè!
Y donchs, no '1 planyis ; es lladre! Vos, Bernat, y ningú mes
sabeu si jo tinch motius per odiarlo.
Es ben cert ! Al teu pare à Filipinas lo feu anà, y mès à mès de tú volia favors per deshonrarte. Es mal fet que no ho descubreixis tot punt per punt al teu promès. iDeu me 'n guart! jAixó jamay! S1 perdria en Josepet. Sols à vos ho vaig confiar
perquè 'm vau fe jurament
de no dirli may ! Bernat. Descuyda:
lo jurat 't cumplirè. Caterina. En Josepet sab bè prou
que un home à mi 'm persegueix!
Mil vegadas m1 ha apurat
perquè li diga qui es;
pero he sapigut callar,
perquè si així no ho hagués fet
es segú que '1 buscaria... Bernat. Si, Caterina! T entench!
Com hi ha mon, ets una perla!
Vals un grapat de diners!
Bè, demà surtiu de penas!
Demà; tú y en Josepet
en T^questas horas, ja
sereu marit y mullè.
Aíxins que pàssin uns mesos
de segú tindrem bateig!
— Bè, per ço no 't tornis roja.
ningú escolta V que parlem.
— Caterina, jo me 'n vaig ;
tú digas à en Jusepet
que fins demà al dematí
ab mi no hi conti. Caterina. Molt bè.
Bernat. Y que pot dormir tranquil,
perquè tot ha quedat llest
com m' habia encarregat
pe '1 easori. Caterina. Està compres.
Ja he enllestit à bon' hora:
casi ja es fosch. Bernat. Son las set.
Adios.
Caterina. Esperi m, Bernat,
que aixis plegats surtirem. Déixim qu1 encengui aquet llum per si vè en Josepet. Jo me 'n vaig à entregar feina. Iíkrnat. Està clà ! com s1 ha de fer!
— Donchs t1 acompanyo. Caterina. Ja estich !
Bernat. Apa, hermosa! Donchs anem. (Caterina deixa la porta del foro ajustada. Petita pausa. Tarrés, que moments antes haurà aparescut al fondo, amagantse al sortir de la escena Bernat y Caterina, surt ara ab molta precaució.)
ESCENA II.
TARRÉS.
Ha sortit acompanyada! La porta ha deixat oberta! Jo que sols volia un motllo del pany estampà en la cera... ho podré fe ab tota calma ! Ecsaminem ab cautela!
Aqui T dormitori. Bravo! (A la esquerra.) ^Ahont darà la porta aquesta?
(La segona esquerra.) Magnífich! Estich de sort; també surt à 1' escaleta. i Ah, Caterina! es en va que 'm desairis; seràs meva. — Yinga la clau. D' aqui un rato à entrar tornaré ab cautela. Ho tindré tot preparat y cop rodó. L' promès d1 ella demà s1 ferirà de ràbia en tant que jo... Bona treta! Tot lo que 'm proposo bo logro y à una idea estich subjecte. L1 poble murmura. que? m' te odio y m1 desprecia! Gran cosa es ser capità de una partida secreta ! Mentres al mon hi hagi tontos los vius tenen la sort feta. Algú puja. La gran sort es qu1 es fosca 1' escaleta y recatantme una mica evito que se 'm conega. (A poch de pujar Tarrés los dos esglahons que (s veuhen en la porta del foro, entra Josepet.)
ESCENA III.
JOSEPET.
Caterina? Cóm? ^No hi es? Caterina! Qu' es estrany! &Si tal volta haurà sortit?... Y tampoch hi ha en Bernat... Haurà anut à dur la feyna: com jo no he estat puntual... Quina idea! Caterina
sempre à dirme s' ha negat lo nom del que larondeija ab intencions no legals. Ella desde que al seu pare de aquí '1 varen desterrà apunta dia per dia lo que li passa. Es ben clar que '1 nom del seu rondado també deu tení apuntat. Ara que 'm trovo tot sol ho podria be indagar. Pit y fora! Demà 'm caso y 'm sembla molt esencial que conegui jo à n1 al home de qui 'm tinch de resguardar. Ella à dintre tè Is' papers. Mes entrarhil... Ea, endevant, que tal volta 1' no mirarho m' podria costà car.
(Entra a la porta dreta,
ESCENA IV.
CATERINA, BERNAT.
Bernat. Ja tornas à sé à n' al niu!
Caierlna, Gracias.
Bernat. Jo te las dech dar
Pensas que perquè soch vell no m' agrada anà al costat de un pimpollo àixi com tu? Neua, jo encara tinch sanch, y soch home de mol gust. Per ço no m' he casat may.
Ca.erina. Vos sempre alegre
Bernat. Si!
Jo soch un avi com cal
Caterina. Es estrany que 'n Josepet ja no sigui aqui.
Bernat. z,Qui sab
si haurà tingut en 1' imprenta feyna precisa é important? Alguna mentida grossa que de fora haurà arribat y li hauràn dit que la posi en lo diari de demà.
Caterina. Quant ja no ha vingut no vé, perquè cuasi es massa tart...
Bernat. Aixó vol dir que me 'n vagi.
Caterina. No...
Bernat. Si tí he entès al instant.
Caterina. Vaig à escriure à n1 al nieu pare:
ja veu vostè... Bernat. Molt bé fas.
La última nit de soltera
à n' ell li deus dedicà.
Vaja adios, pomet de rosas. Caterina. Hasta demà, donchs. Bernat.
(Sen và pe ll foro y Catari/ta tanca.
ESCENA V.
CATERINA.
Es estrany no haber vingut justamenl avuy ! L' cor no sè perquè tinch opres; no sè perquè sento pó. Tontería! quant no vè er perquè venir no pot: ell ha de cumpli en V imprenta qu' es la seva obligació, Escribim! Ay, pobre pare! Quant no seria 1' seu goig si demà vèurens podia! Que 'n seria de ditxós Tornantme à veure! (S' posa à escriure en la taula de la dreta. Tarrés surt a molta precaució por la porta dol foro.)
ESCENA VI.
CATERINA y TARRÉS.
(Molt bè!
està escribint. Dem V cop.)*
( S" acosta ahont està Caterina. M' ha semblat sentir ruido!
(Tomba la cara y veu d Tarrés. jDeu meu! ^Vos aquí?
Jo soch! £Qué voleu? Góm heu entrat? Lo de menos es aixó! Lo que vull tú ja ho sabs bè, vull consegui T teu amor. ^L' meu amor conseguir? iQue jo os pugui estimà à vos? A vos, home sanguinari que sou del poble V assot? A vos, à qui dech del pare
Tarrés.
Caterina.
Tarrés.
Caterina
Tarrés.
Caterina.
la forsosa espatriacíó?
A vos, que teniu de tigre
Is' instints, de hiena el cor?
A vos estimà? Impossible.
Anéusen que 'm feu horror! T\RHÉ?. Insúltam tot lo que vulgas.
(i Ah, quina idea!) Ans de tot
escriu lo que vaig à dirte
ó F teu nuvi avuy es mort. Caterina. Verge Santa! Tarrés Tú no ignoras
que jo puch, y que puch molt. Caterina. iQué preteneu? Takkés. Quatre mots
escrits de la teba mà:
si no accedeixas... CaTARIna. Tfaidó!
fe1 armas contra una dona...!
Màtam home , si això vols;
mes lograr que jo t' escrigui
ni una paraula tan sols
es de tal punt impossible
com conssegui V meu amor. TaRHÈs. Caterina, creume à mi;
no dich las cosas dos cops. Caterina. Tú lo que vols es desfer
la meva grata ilusió,
comprometentme à n' als ulls
del* que deu sè l1 meu espòs.
Vés, digali qu1 has vingut,
qu' has lograt lo meu amor
en cambi de tas riquesas,
que no 't creurà, no 'n tinch po.
Antes que hagués de ser teva
m' daria jo la mort. Tari.ls. Basta ja de tanta súplica!
( Abalansantae sobre ella.)
Caterina. No V acostis!
Ta dit És. ^Tú no ho vols?
Pues per forsa seràs meva. Caterina. Per ser teva, vals molt poch. Tarrés. Mal và que jo m' ho proposi.
(S' abalanssa y V agafa pe'] brau) Catervva. Per Deu! Socorro! favorl Taure i. Calla, calla! pues si cridas
decreto la teva mort (Preu una pidola.)
Catf.ki.na. Per Deu! per la Verge santa! Taükks Es en và, qu' aqui estem sols.
Vina ab mí y 't salvaràs;
no demanis compassió:
ni las llàgrimas m' ablandan,
ni res del mon me conmou,
L' meu capritxo es la 11 ey
y no hi ha mes Dèu al mon.
Jo trepitjo al que m' destorba
sigui qui vulga 1' estorb. Caterina. No as seguiré. Tarrés. Caterina!
Aquest home tan odiós,
aquest home que en la vida
no ha estimat res mes que V or.
aquest home à qui tremolan
lo pobre y 1' poderós,
aquest home que trepitja
allò que trepitjar vol,
sent per tú dintre 1' seu pit
1' volcàn de una passió .
inmensa, gran,, poderosa
com no s1 ha vist en lo mon.
Si tú à n' als meus alhagos,
C<aterina, correspons
viuràs ditxosa, opulenta
y à 'n à mi m' faràs ditxós.
Jo vaig desterrà al teu pare;
ell vindrà si 'm correspons.
Demana 'm tot lo que vulguis;
pero tenme compassió. Catkhina. Creume, vésten, surt d' aqui;
vésten, vès, que 'm fas horror.
L' teu contacto m' repugna,
ta presencia m1 dona pó. Tarrés. Basta ja de tal suplici!
Qui podrà ampararte? (V anienassa ab la pistola al mateix lemps que surt Josepet del quarto y, prenentli, apunta ab ella à Tarrés.)
ESCENA VII.
Dih, JOSEPET.
Jusepet. (Apuntant.) Jo!
Caterina. Josepet'
Tarrés. Sort malehida!
Tú no sabs... •Iusepet. Tot ho sé, si.
Sé qu1 ets un home malvat
d1 autoritat revestit;
sè que tú ab la sanch del poble
fa temps V estàs enriquint;
sé qu' ets un sèr repugnant
aduladó, baix y vil,
Sè que per tú re es sagrat
virtut, ig-nocencia, ni
— à9 —
la imatge sacrossanta
del bondadós Jesucrist.
Sé que mès que un home ets
de la humana rassa un crim:
ab aixo ves si 't coneixo
ab lo que acabo de dir. Tarí.és. jjntentas matarme? Josepep. (Ab despreci.) No!
no m1 embruto ab sanch tan vil,
Tindria massa deshonra:
à tú 't deu matà 1' butxi. Tarrés Es dir, que estich libre? Josepet. (Apuntant.) jEsperal Caterina. Josepet, déixal surtir. Tarrés. óQué pretens? Josepet. Pretench qu' escriguis
lo que 't dicti. Tarrés. (Ay, infelis!
jo 't juro...) Josepet. Sense pensarthi.
Una proba vull tenir
per obrar quant siga cas
en contra teu. Tarrés (Ab ironia.) Tot seguit
déixam franca la sortida,
pues gent apostada tinch. Josfpet. Si donas un pas no mès
't tragaràs un confit, Tarrés. (Oh, ràbia!) Bueno, escriuré.
Y despues... Josepet. Podràs sortir.
Tarrés. (Desgraciat de tul) Acabem 1 Josepet. Aixis m' agrada! Enllestim!
{Tarrés se disposa d escriure. Josepet dicta.)
«Confesso he sigut sorprès
en lo moment de fè un crim,» Tarrés. Oh! aixo... Josepet. Es molta vritat,
Escull, ó escriure ó mori. (Encarant!/ lapistüa.) Caterina. Josepet!
Josepet. Jo sè T que 'm faig!
Tarrés. Escriuré. Josepet. Gobart! Aixins
Lletra rodona y bèn clara,
«1/ objecte era deshonrar
la filla del senyo Arcis
'1 qual està desterrat
per ordre meva.» Bernat. No escrich !
Josepet. Escriu, creume, si f imporla
en aquest mon ecsistir.
— Ara firma.
(S' dirigeix al foro.) (Apuntant.)
(Mirant la lletra.)
— 3) —
Tarré*. No, aixó may !
Josf/pkt. Firma, no siguis aixis. (Apuatantli.)
Terres. No firmo per mès que 'm matis.
Josepet. Yaja, firma y enllestim.
A fè de Dèu que tinch ganas
de donarli gust al dit. Tarrés Escriuré tot lo que vulguis;
mès firmar...
Josepét. ;Que firmis dich ! (Apunta.)
Tarrés. Tè, la firma ja la tens. Josepet. iNo comprens que jo axi esticli
lliure de la teva sanya
si presento aquest escrit?
Àquet papé '1 guardarà
molt ben guardat un amich.
Si jo tinch una desgracia
'1 papé anirà à Madrit
à parà à mans de qui pot
ab la lley ferte bossins. Tarrés. Guarda 1 bè aquet document!
(Si jo '1 puch torna à adquirir
pobre de tu !) Jo?rPET. Ves, surt prompte;
que la sancli m' està bullintl
No "m provoquis ab paraulas,
creume, vès, surtme d' aquí. Tarrés. Es dir que me 'n vaig ab vida?
Es estrany ! Jo^epet. No, tinch T instint
sanguinari y alevós.
;Ls fills del treball tenim
en molta estima la honra
y '1 bon nom qu' hem adquirit.
No 'ns valem de aïevosias
si à n' algú volem ferir;
pero arriesguem la vida
cara à cara y pit à pit.
Assesinà à un indefens
no ho fà may del poble un fill;
aixó queda solsament
pe 'ls homes com tú ruins.
Vésten, la teva presencia
deshonrant està aquest pis.
'm repugna mirà aprop
à un home com tú, tan vil. Tarrés. Adios y guarda ,t J.isepet. No olvidis
lo papé que à la mà t inch.
- 31 —
ESCENA VIII.
CATERINA, JOSEPET.
Caterina. Ay, Josepet! molt me temo que aquest malvat...
Josepet. Caterina! tranquilísat: ell sab bè que '1 seu escrit lo perdria. Casualitat ha sigut que jo 'm trobés allà dintre. Perdónam, mes jo 't diré... 'L nom saber pretenia del infame qu 'era causa de turbar la nostra ditxa. M' ha acudit estantme sol qua mentrestant tú venias, ecsaminant ta cartera lo nom del malvat sabria; y, en efecte, me 'n ha entrat y buscant per tots los llibres he llegit ab gran sorpresa que aquest lladre 't pretenia. Tot llegint sento una veu qu' ab la teva s' confonia, y pert sortir esperaba * que fòs la ocasió propicia.
0 »TER! na. La Verge Santa t' premihi.
Jósefet. No bi pensem mes; de la ditxa nostra s' acosta '1 instant. Las penas tevas mitiga, aixuga 1' plor dels teus ulls. recull las perlas que tiran. retxassa aquesta tristesa y recobra 1' alegria.
Caterina. Tinch pò, la vritat, tinch pò;
tú has humiliat à la vívora y tinch recel que quant surtis de una traició seràs victima. Ja es molt entrada la nit. y jo sola...
Josepet. No, descuyda!
Tot s' arreglarà: pujem à casa de la Franciscà; alli no hi ha dugas porta? y jo us farè companyia !
Caterina. Gracias, gracias, Josepet.
Estant ab tú estich tranquila; pero desde avuy ten compte 1
Josepet. Deixa fer. Ja es prop lo dia
— 3-2 —
qu' han de caure per son pés aquesta gent malehida. S' trencaran las cadenas de la odiosa tirania y à tot 1' que siga infame castigarà la justicia.
Caterina. Dèuhofassi!
Josepf.t. Sí, no ho duptis !
Anem dalt y tranquilísat. Dejorn ó tart, creume à mi, Deu al criminal castiga.
1<Í DEL ACTE SEGON.
La decoració del primer.
ESCENA PRIMERA.
COLOM, GRABAT.
( Colom està aprop de la finestra. Grabat sentat al costat de la taula.)
Colom. No '1 veig en palla ni pols. Grabat. Si que, noy, tarda a venir. Colom. jSi n' hi haguessin jugat una! GhAbat. No hi ha pó.
Colom. Jo sè '1 que 'm dich.
S1 propalan uns rumors... Guabat. jAh! jJa sé lo que vols dir!
No 'n passis ànsia d1 aixó;
creume, pots viurer tranquil. Colom. iOjalà que no fos cert! Grabat. No ho es, home, creume à mi.
No pot caure Y ministeri,
tè las arrels molt endins. Colom. Pues avuy m' aseguraban... Guabat. Te 'n pots ben riure , jjo 't íïich! Colom. Si pujaban al poder
ls; lliberals... Grabat. iQuins fatichs!
Cap à Fransa falta gent,
ó bè à Rusia, ó bè à Pekin. Colom. Hasta allí tindria pó. Grasat. Aixo ray, te 'n vas als llims.
Mes, Colom, no hi ha cuidudo. Colom. Tant de bó que sigui aixís. Grabat. Pero anant à un' altra cosa.
éSabs que vaig queda aturdit
de 1' audàcia d' aquell home?...
del teu company.
3
— 34 —
Colom. ^Qui vols dí?
Grabat. L1 que vàreu fé anà à Gracia à treure Is1 trastos del pis, al qual debia matarlo com lladre y autor del crim, y dà T parte desseguida, dient que un cas imprevist và ser causa qu' ab un tiro, 1* deixés sense sentits, per haber fet resistència, y volguerme matà à mí.
Colom. Bè, si, lo que diem sempre.
Grabat. Noy, 'm và deixà aturdit.
Colom. èQué anabas molt descuydat?
Grabat. i Al contrari! Per ço 't dich.
Figurat que al veure qu' ell
ja tenia obert lo pis,
hi pujo jo ab en Moreno,
procurant no fer trepitj ,
y al cridarli: «i Alto à la Reyna!»
y anà à dispararli 1' tir,
ï; pistó m1 và caure à terra
y éll , se tira sobre mí.
Dóna aixis dos ó tres voltas,
amarrantme bé pe '1 pit,
y, està clà, caicb desseguida;
pero no s1 acaba aquí.
A na '1 pobre de 'n Moreno,
qu' estaba fora del pis,
li và dà una bofetada,
com en ma vida he sentit;
fentli rodolà V escala
com si fòs un maniqui ;
y saltant ls1 esglahons
de quatre y de sis en sis;
và lograr surti al carré,
y escaparse tal com dich,
deixantme ab un pam de nàs,
y ab lo mort dintre del pis.
Colom. £Y com ho vàs arreglar?
Grabat. Perquè và pujà un vehí,
un home de quaranta anys,
mala fatxa, mal vestit
y aquell và pagar la festa.
LT pobre home al senti ls1 crits
anaba à prestar socorro,
y al tenirlo dintre '1 pis,
sense escrúpol de conciencia
F vaig deixà estès allí:
la qüestió era una víctima
per sortir del compromís.
à5 —
ESCENA II.
DitS, LAYA.
Colím. j 01a, Laya!
Laya. iY en Geroni V
Es estrany no sigui aquí.
Colom. Ns1 ha citat à las tres,
y ja son dos quarts de cinch.
Laya. Sempre tinch una sossobra de que corri algun perill.
Colom. Bravo, Laya, aixó m' agrada.
Grabat. (Quant ella s1 espressa axins, de segú que D. Geroni li ha regalat un vestit.)
Colom. Antes gens d' ànsia passaba y ara per ell s' desviu.
Laya. Que hi farem? Ab sas paraulas per últim m1 ha convertit, y entre nada en la pobresa ó poder teni uns quants mils, si voleu que os siga franca, per lo últim ara estich.
Colom. No hi ha mès. Grabat. ;,Anem à buscarlo?
Giabat. Anem.
L\la. Si, si.
y porteulo desseguida perquè avuy '1 cor me diu que tindrem una desgracia, y no sossego ni visen.
Colom. No tingueu ni aixís de po: estarà ab algun amich.
Laya. Dèu ho fassi.
Colom. Y es ela, dona.
Grabat. De seguida som aquí.
ESCENA III
LAYA.
L' cor à mi may m1 enganya. Tant de bó que m- enganyés! jDèu meu! /,qué fora de mí si 'l que 'm diu 1' cor fos cert ! La deshonra, la misèria y T escarni de la gent... Si tal cosa suchcehia
— 30 —
valdria mès sé al infern.
Sin embargo, ell m' assegura
que tot ;ns anirà bé,
y que ;ls lliberals, per sort
no pujaran al poder.
Dèu vulgui que no s1 enganyi,
que '1 desengany fora cruel.
(Trucan d la porta.) ;Calla! m1 ha semblat que trucan.
(Trucan de nou.)
No hi ha dupte, serà ell.
ESCENA IV.
JOAN , LAYA.
Joan. Bonàs tardes. £D. Geroni?
Laya. No ha vingut. <:,Si diu que vol?...
Joan. Es precis que vegi à n' ell.
Laya. Aguàrdil; trigà no pot.
Joan. Ho farè si no incomodo.
Laya. Prèngui assiento. Joan. Tant favor...
Laya. Si mentrestant vol llegí
lst periodichs... Joan. ;Ca! no ...
Laya. óQui deurà sè aguet bon home?
ESCENA V.
JOAN.
;■
èSe 'n và y m' deixa tot sol? Per fí he descubert la trama. Serenitat y valor. Ells un llàs m' preparaban, acusantme d' una mort, y haguera passat per lladre à n' als ulls de tot lo mon, sènt un pare de familia, un honrat treballadó. jOh! los cabells se m' erissan; no puch pensarhi tan sols.
es possible que 's consenti tanta infàmia y vil horror? No potser. Un home aixins no deu existí en lo mon; es indigne de que estigui, barrejat entre espanyols.
— 37 —
i Oh, Divina Providencia, acudeix en mon favor, - antes de que acabi el dia, deixarà de ser traidò' 1 assos sento. éSi serà?.., F.ngiré lo que no sòch.
ESCENA VI.
TARRÉS Y JOAN.
(Tarrés al entrar <anca la porta, Joan fingeix llegí uu diari. Tarrés baixa y al venve d Joan retrocedeix dos pasos. Joan al véurel retrocedir li fà ademan que no s' alteri. Tarrés recobra a serenitat, y li diu irònicament.) Tarrés. ;Ay, ! ^Home, vos per 'qui? >\N. Ja ho pot voure, D. Anton. (Ab ironia.)
TARhZ<5. dQue vol clí aqueixa ironia? Joan. Eccolta que ho sabràs tot.
Gracias à que 'ls teus companys
no varen ser previsors,
he salvat jo ma ecsistencia;
del contrari fora mort,
y hauria passat per lladre,
y tú per honrat y bó.
Pero com que per fortuna,
'm vareig lliurar dels dos,
culpa à 'n ells si ara jo vinch
à demanarte un favor. Tarrés. Concedit. Digas lo qu' es. Joan. Jo no tinch un pà à la post,
y veig que '1 sér lliberal,
francament, dona molt poch
y voldria algun cmpleo. Tarrés. ;Aixo ray! jPues no que no!
^.Y quin empleo voldrias? Joan. L' que siga mès lucrós,
un empleo... verbi gràcia,
com lo qu' ara tè en Colom. Tarrés. Desd' ara estàs aceptat;
mes ab una condició.
De lo que 's fassi ó bè digui
la reserva sobre tot,
pues d' altre manera 't juro
que à mas mans quedaràs mort.
;!Dòm la mà! Joan. (iJoan, fingeix!)
Te la dono de tot cor.
(Per ara 1' astúcia 'm salva.
Ell caurà dintre de poch.)
— —
Tarrés. (Lo qu' es demà à n' aquesta hora, ja seràs al altre mon.)
ESCENA VIL
Dits, COLOM Y GRA BAT.
Colom.
Gkabat.
Tarrés.
Grabat.
Colom.
JüAN.
Colom.
Tarrés.
Grabat.
Joan.
Grabat.
Joan.
Grabat. Tarrés.
(A Grabat:) <;,Ho veus, home, si es aquíV
Capità, <?,qué hi ha de nou?
Vina y abrassa à aquest home,
ja que 's và salvà per sort.
jAmigo, teniu bon punyo!
Quant un 's veu à la mort,
jo no sè com s' ho arregla,
treu las forsas d' ahont no son.
(Ab cortedit.) Joan, espero perdonis...
Allàrgam la mà, Colom.
Desde avuy ja soch dels vostres.
Com s' entén !
Ho mano jo ! jBravo, home, me 'n alegro! (Mirarlos sols me fà horror.) Laya, porta aqui uns cuants vasos y vi del ranci per tots. (No '1 probaràn ls1 meus Uabis. Ja m' has enganyat un cop.) Just es celebraria entrada. Vaja, Laya, porta això.
ESCENA VIII.
Dits y LAYA ah vasos y una ampolla de vi.
Tarré>. Déixaho y ficat à dintre
que tenim de parlà un xich.
Tanca la porta y procura
que no 'ns senti ni un mosquit.
(Laya serveix, tanca la porta y se ln và.)
Ja tornem à quedar sols:
ara, companys, vingavi
y à veurer qui de vosaltres
m' descubreix un nou fil
ahont se puguin fer diners
sense corre cap parill. Col on. Tothom viu tan escamat. — Grarat. Jo 'n tinch un aqueixa nit;
pero crech que serà magre. Taurés. ^De cuant? Grarat. D' uns dos mil...
Colom. ;DurosV
Grabat. íïant de bó !
Tarrés. iSon rals?
Grabat. Y en quartos.
Colom. Ja es ben trist !
Grabat. No 't creguis; no hi aniria
sinó que ja 'ls ho tinch dit. Colom. Es dir que tú... Grabat. Ls' he dat hora
ymediant compromis... Tarrés. Però esplicat, entenemnos,
y veyam lo que vols dir. Grabat. Vull' dir qu' he dit al Moreno
que m1 esperés à las sis
per donarli alguna ordre
per fè '1 robo aqueixa nit. Colom. Ah, bueno! Aixis ja ho comprenen, Tarrés. D' aquest modo, si es aixins... Grabat. Y donebs.? que no m' euteniau ?
(Los tres enrahonan haix, mentres Joan diu apart.) Joan. (Y com meditan ls' crims !
Hasta 'ls véurels 'm repugnà.
Dèu sab lo qu' estich sofrint.) Grabat. Home, no ;n caldria d' altre.
Ves si jo aniria à dir:
■ — mira, avuy vindré à robar
mentres tú seràs al llit. —
No 'm fassis tan fanfarron. Tarrés. <;Y tú que no 't veus ab pit? (A Colom.)
Colom. No, per mi son feriats:
vull està uns dias tranquil. Joan. (jAy, Jesús! jy quant pateixo
Ja m' abrasa 1' està aquí,
Vull proposarlos 1' plan:
si 1' aceptan soch telis.
Han de caure à la ratera
si 'm surt tal com jo 1' he urdit.) Tarrés. Tú, Joan, ique fas callat?
Digas, tal volta estàs trist?
ó potsé t' arrepenteixas ?.... {Fent un esfors.) Joan. Gom s' entén, arrepentinrm?
Al contrari, m/ congratulo
de ser del vostre partit
y per donàus una prova
de lo que acabo de dir,
os plantejaré un negoci
que podem fé aqueixa nit. Tarrés. Aixis m' agradan ls' homes. Joan. Y no hi haurà cap perill. Tarrés. Anda, aprèn aqui Colom. Colom. Vinga, veyam com ho dius. Grabat. ;A veurer si aquet novici
ensenyarà à ne 'ls fadrins!
— 40 —
Tarrés. de cuant, poch mes ó menos?
Joan. Que jo sàpiga, vuyt mil. Tarrés. ^Duros?
Joan. Y en billets de Banch.
Tarrés. ^No hi pot haber compromís? Joan. No.
Grabat. Esplícat, qu' escoltem.
Tarrés. Jo ho crech, si es tal com ho diu.
Joan. (Ells cauran à n' al parany.)
Tarrés. Digas.
< olom. Cuyta.
Joan. Tot seguit.
Jo conech à un subjecte... qae os diré jo... de petit, y que no fa may cap cosa que no la consulti ab mi Jo be sé qu' es abusar de 1' amistat d'un amich; mes llansant la capa al toro no hi ha amichs, pares ni fills.
Tarrés. Y ben net, primé 1' negoci.
Joan. (Lladres! Y que 'n son de vils.)
En fi, anem à lo que importa. Aquest xicot es fadrí, y està prócsim à casarse.
Grabat. Jo d' ell m' tiraba al riu.
Joan. L' jove tenia un oncle que viatjaba tot sovint y fa cosa d' uns deu dias que se li ha mort à Madrit, deixantli tot cuant tenia ficat à dintre del pis. Com qu' ell es treballadó y no està massa instruït 1 y 's veu ara ab vuyt mil duros, no sab que fer ni que dir.
Grabat. Jo juro que si 'ls hi pesco Is' empleo tot seguit.
Colom. Tú emplearàs la teva part
que no son mes que dos mil.
Tarrés. Calleu! ^No os dona vergonya gastàls abans de tenils ? — Continua, que interessa !
Joan. (Ay, si puch logrà 1' meu fi!)
Pues bueno; farà dos dias que -m và venir com amich dientme lo que pensaba referent à n' als vuyt mil. > Ell festeija una xicota, mes maca qu' un serafí, que te '1 pare à Filipinas per opinions de partit;
— 41 —
y la noya, qu' es honrada
à pesar d' haberse vist
algun dia sense pa,
que ja es un viure ben trist,
de tal modo estima à 'n Pep,
qu' es V nom d' aqueix amich,
qu' es 1' enveija del vehinat;
y en eambi ell, agrahit
a la hermosa Caterina
que, com dich, sols per ell viu,
va treure 1' diner de casa,
— que per cert hi va anà ab mi—
dientli : «Per si algun dupte
abrigaba lo teu pit
de que 't fes jo felonia
aquí t' entrego 1' que tinch.» —
La noya al veure 1' papé
al pronte s' va resistir;
mes ell li va dà à compendre.
— y francament era aixis —
que tenint 1' diné à casa
tol lo dia estava trist
y que si ella 1' hi guardaba
's cr*euría ser felis. Tarrés. Y 'Is va admetre? Joan. ^Si 'ls va admetre?
jJo ho crech, homeí De seguit,
y à sòta d' una rajola
fcls té molt aconduits,
esperant per quant se casin
pendre un negoci en petit. Cim. om. A sabé en quina rajola... •Joan. jSi ls' hi van ficà aquets dits! (i KABAT. D' aquest modo es tret segú. Joan. Pues home, per çó t' ho dich. Taiuíés. Pero ara m' falta que digas
aquesta noya allà hont viu? Joan En 1' carré deMoncada,
número nou, tercer pis. Taiuíés. Y cóm se diu?... Ji'AN. Caterina! Tarrls. ;Donchs es ella! Joan. ^Pero qui?
Tarués. iho sen nuvi 's diu Jo seph? Joax. Aquest es lo meu amich. Tar és. jOh venjansa desitjada
que te ,m presentas al fi ! (A Joan.)
Jo 't óonaré en recompensa,
si es vritat lo que 'm dius,
tot lo diner qu' he robat
à copia de fer molts crims.
No ho deixem per Deu, Joan;
fes que sigui aquesta nit. Colom. Pero bueno, quin objecte V Tarrés. jAy Colom! no t' ho puch dir.
Es tant lo que jo desitjo
venjarme d' aquesta vil
per los desdenys y desprecis
que sols d' ella he conseguit,
que per véurerla perduda,
careixent de lo precis,
repudiada del home
que deu ser lo seu marit,
no ho sè lo que jo faria!
faria imposibles mill
Desde ara ;per Dèu! juraba
no cometre cap mès crim. Joan (L' hom' que tè mal cor al néixer
mal cor tè fins al morir.) Grabat. Amigo, noy, per estrena (A Joan.)
ja 't dích jo que t' has Uuhit. Colom. Pero bè, equina venjansa
V proposas à la fi? Tarrés. Vull fer que '1 nuvi sospiti
d' ella.
JrtAV. (jMalvat!)
Grabat. Això si
que 'm sembla no ho lograràs. Joan. Per fè 1' robo un medi tinch.
Quant jo per algun pretest
la fassi surtir del pis,
un cop ja siga al carré
'n puja un tot seguit;
jo li ensenyo la rajola
ahont descansan Is' vuyt mil,
se 'ls fica dins la butxaca
y se 'n và à fè ;1 seu cami.
'Ls dos que quedeu à baix,
quant comprengueu que 'ls vehins
han pujat à darm' socorro
per la forsa dels meus crits,
com autoritat que sou
també us entreu à 'n al pis,
fèn allí varias preguntas
quant sentiu d' ella '1 trepi Ij.
y d' aquest inodo la noya
no sospitarà de mi:
vosaltres ab cortesia
m' direu qir es molt precis
que os segueixi per dar fè
de tot lo qu' ha suchcchit;
jo accedeixo a tals súplicas
y de la casa surtim.
Fentho aixis jo quedo bè
— ii —
y vos venjansa teniu; pues que 'n Pepet, si 's casaba tan depressa, era ab motiu d' haberse mort lo seu oncle que li va deixà ls' vuyt mil. Mes si ara ls' hi prenem ella s' -queda sens marit, perquè s' sab que sense trama malament s' pot teixi.
Grabat. Bravo, noy; has parlat bè.
Colom. Ets un sabi.
Joan. iGà! i Vols dir?
— Tarrés, feu que quedem sols.
Tat rés. Colom, Grabat, aneu dins y distreyeume à la Laya; no fos cas qu' ella sentis.,.
Colom. Com vulguis»
(Feume '1 favor. Jo "ab en Joan quedo aquí, que vull tramar la manera, despues que ja m' haurà dit lo que desitjo saber, que mes prompte ha de morir. lEs dir que '1 vols despatxà? Lo ferho ns' es molt precis.) Passa, Grabat.
Be, Colom. Quant avisis som aqui.
ESCENA IX.
TARRÉS y JOAN.
Yaja, parla; ja estem sols. Escolta y t' alegraràs. Ahi, sense anar mès lluny, en Pepet m' và entregà un papé escrit de ta lletra y ab 'ls teus dos noms firmat; d' aquest cas ell ne fà alarde com tú molt bè compendràs perquè pendrer d un ladron aixo casi no 's veu may. — Pues aquet papè jo '1 tinch ab los billets enterrat: per lo tant es convenient que parlem un poch formal. — óQuant daiïas per tení lo papé à las tevas mans? (Veyam si antes d' agafarto
Tàrréí.
(iltABAT.
Tarrés. Colom. Grabat. Colom.
Tauué: Joan.
— 44 —
li faig dar lo qu' ha robat.)
— Quant darias? Tarrés. Tú demana.
Joan. Lo qu' es 1' paper, ja sabs
10 que diu, y si un volia t' podria costà car.
No 't pensis que 'n fassi ús; mès com jo estich molt tronat., Francament, per' quet papé alguna cosa has de dar.
Tarrés. Daré lo que tú 'm demanis;
si no vols diners, la sanch.
Joan. No, que d' ella re 'n faria,
m' estimo mes uns cuants rals.
Tarrés. Digas pues, pósahi valor
que ho trobo just, y es del cas. (Tot lo qu' ara tú 'm demanis en 'sent mort m' ho tornaràs.)
Joan. Jo penso d' aquest papé ecsigir la cantitat
Ta i rés. Cuyta, digas, parla prompte.
Juan. D'uns deu ó dotse mil rals per retornarme del susto qu' ahi à Gracia vaig pasaç.
Tari És. Quant m' entreguis 1' paper jo 't daré la cantitat.
Joan. No, me 1' has d' entregà ara si '1 paper vols en tas mans.
Tarrés. (En donarli res no hi perdo,
pues qu' avuy 1' haig de matà, y en no deixantlo anar sol, portantlo sempre al costat, despues que tingui 1' papé y dels vuyt mil fassi parts, en tenint siti oportú
11 prench Is1 meus y Is1 robats, li dono una punyalada,
y aíxis jo quedo salvat.)
Juan. (Alguna trama medita: sobre tot, ojo, Joan, que ja '1 tinch à mitj camí. y no convé recular.)
Tarrés. Bueno , te 'ls entregaré,
perquè conto en ta llealtat.
Joan. Ab aixó ja pots contarhi.
Tarrés. Ni tampoch dupto un instant; y en proba de lo que dich que te 'ls vull ara entregar, pues aquet papé ditxós que en mal hora vaig firmar, tant de dia com de nit no me '1 puch treure del cap.
( S' dirigeix d la calaixera y treu d{ ella billets de banvh.) Joan. (Tot lo diner qu' ara 'm dongui,
1' haig d' empleà' en caritats.) Tarrés. Aqui tents aquets papèrs,
ves si n' hi ha deu mil cabals. Joan. A mi 'm basta ab ta paraula. Tarrés. Corrent, ja estem arreglats. Joan. Ara lo que molt convé
■ que posem acorde '1 plan.
Fòs que vinga aqui en Colom. Tarrés. ;Colom! vina. jSurt, Grabat!
— Del paper ni una paraula
à n' aquets dos. Joan. |Ca! qu' es cas.
ESCENA X.
Dits, COLOM, GRABAT.
Colom. Altre cop ja soin aqní. Tarrés Ara presteu atenció.
<;A quina hora has dit, Joan? Joan Que sigui entre vuyt y nou.
Tarrés. jüonchs! ja sabeu lo que us toca.
{Mirant 7 relotje.)
Son las cinch. (jRArvt. Falta molt poch.
Joan. Sobre tot, dos al carrer,
Taure-*. Jo vull pujarhi tot sol. Joan. (Aixó es lo que jo desitjo.)
Tarrés. M' entregas la cantitat
y '1 papé, y quant surti jo
à n1 als crits, pujeu vosaltres
fentvos ]' ignorant de tot,
y feu al peu de la lletra,
lo que ha dit en Joan fà poch. Grabat. A mí 'm dona de parer,
salvant la vostra opinió,
qu* es llàstima hi prengueu part;
no sènt cosa de valor.
Fer' nà à robar vuyt mil duros
nosaltres tres ja som prou. Tarrés. No, Grabat, m' bi va la honra. Graban. jSempre esteu de broma vos! Tarrés. Mes que honra m' hi và la vida. Grabat. En parlant d' aixó no hi soch:
axins feu lo que vulgueu,
jo per vos ho deya sols. Tarrés. Sobre tot, noys, previnguis,
à las set reunimnos tots.
— 40 —
Colom. Jo pensaba fer tres dias
quant menos de vacacions;
pero, en fm, "sent un negoci
en que perilla Y honor... Grabat. Y la vida. Tarrés. (Y la venjansa.)
Joan. (Y també la teva mort.)
Grarat. En una nit dos mil duros. Colom. No 'Is guanya pas cap tenor. Tarrés. (Dos mil duros y '1 paper.) Joan (Tres lladres à la presó.)
Tarrés. (Los deu mil qu' ara li he dat...) Grarvt. Vaja, son negocis bons. Tarrés. (Y la part que 'n ell li toca;
es à dir, m' ho quedo tot.) Joan. (iQuin xasco si 'n portaran!) Tarrés (iQuin negoci mès rodó!) Grabat. Vamos, tú no 't pots queixa;
en tres dias n' hem fet dos. Colom. Tots me 'ls guarda la Pepeta. Grabat. Si que 'ts tonto. Colom. ^Bè, qué vols?
Tarrés. (Me sembla que ja m' hi trobo.) Joan. (Me sembla que perduts son.)
Tarrés. (Ja sabrà la Caterina
qui es ella y qui jo soch.) Joan. (Ja estarà content 1' poble,
de lliurarse d' un traidó.) Tarrés. (jAy Joan, que poch viuràs!) Joa.n. (|Ay Tarrés, que cuasi ets mort!) Col'M. jAy Grabat, com ;ls sumio! Grabat. Jo hi penso sempre, Colom. Tarrés. Sobre tot, Joan, no faltis. Grabat. Ah,- si. Joan, sobre tot! Tarrés. L' brindis de despedida. . Joan. Si, que tindrem mes valor. Grabat. A la salut del robat
debem brindar antes tots. Tarrés. Jo brindo per en Joan,
pues qu' ha estat Y iniciació. Colom. Jo brindo per dos mil duros,
que tindré dintre de poch. Grabat. Jo brindo per los que dorman,
y s1 ho deixan robar tot. Joan. (Y jo brindo, perquè 1" poble
no serà esclau si tu morts.)
(Beh nen.)
Fi DEL ACTE TERCER.
ACTE QUART.
La decoració del seao.ii.
ESCENA PRIMERA.
CATERINA, JOSKPET, BERNAT.
Berxàt.
C\T Kttl.\A, JoSEPGT.
Bernat.
caterina, Bernat.
JOSEPET.
Bernat.
Josepet. Bernat.
'M deixas tot admirat. Encara tinch tremolo. Uonchs ara no tens per qué. iQuin home mes traidorot! Vaja. si aixó dura gayre ja passa d' escandalós. Tú, la vritat, Josepet no mereixias perdó. Si jo me Y guès vist devant com tú '1 vas tenir, ijo 't toch! y ab una pistola al dits com hi ha neu, te 'n responen, li hauria fet envia un' unsa y mitja de plom perquè anés à sopà ab Deu: creume, que t' ho dich de cor. No digueu aixó, Bernat. Donchs si qu' ho dich, si senyó. Jo no 'm vull tacar de sanch. Si, ja sè que ets honradot; pero aixó no quita. Creume, à un malvat, tréurel del mon no es un càrrech de conciencia; jo ho tinch per molt bona acció. Als criminals, jutjàls deu un tribunal.
Mira: 'm dol que siguis tan ignocent. Tribunal!... Ignocentot.
— 48 — — Si trovas tot caminant un animal venenós que s1 arrossegui per terra y vé cap à tú £si pots no '1 xafaràs ab 1 peu tot seguit? Jj^epet. Ah ! si senyó.
Bernat. <;Si? donchs mira, aixó es igual: es un animal danyós y molt danyós en Tarrés y, com que ho es, creume noy, aquell que pugui y no '1 xafi casi no mereix perdó. Si jo podia, la orella seria Y pedàs mes gros que per mostra deixaria de un home tan traidorot. Josefet. Mireu, Bernat, tinch segú que veureu dintre de poch 1' càstich que desitjeu. Bernat. Me 'n alegraria molt. Joí-epet. Aquesta mateixa nit...
os ho vull confia à vos, s' pronuncia la tropa que hi ha à Barcelona. Bernat. ;Bó! Jüsepet. L' gobern cau. Bernat. * Ja era hora
de que donéssin 1' cop. Caterina. Per Dèu, no \t fiquis en res
si hi ha bullanga. Bernat. ^Eh? |Gom!
Quant es en bè de la pàtria 1' home bo deu arriscar tot. M' recorda que essent jove, estimava ab gran passió à una nena mes bonica y pura qu' un pom de flors. Paraula ns' teniam dada de casament: lo ocasió s1 aprocsimaba de sér felís ella y jo ditxós, quant vetaquí que s' aixecan en armas los carlinots, y '1 que era bon lliberal anaba à batrals ansiós. Jo, no sabia que fer; combatia ab dos amors, '1 de la meva estimada y '1 de ma pàtria: '1 meu cor trobava estreta del pit la raquítica presó,
(Entusiasmat,)
(A Josepet.
— 49 —
Caterina
JO.SEPÉT.
Bernat.
CàTERINA JOSEPET.
Bkrn \T.
JOSEPET
Bernat.
semblava '1 volian rompre del seus llaüts los cops forts. Per fí de la ruda lluyta n' vaig sortir victoriós ; la promesa vaig deixà y cap al camp del honor ben armat d' un bon fusell m' vaig dirijí afanós. Aixís cumplir jo debia, perquè tot bon espanyol quant la pàtria necessita del seu bràs y 1' seu esfors deixa 1' amor de la dona per mostrà à la pàtria amor. — Aquets son, jo penso així, y no t' enfadis per ço. Jo no dich...
Sempre he pensat del mateix modo que vos. Jo soch nat à Catalunya y 'ls fills d' ella, casi tots à la llibertat aixecan un altar dintre '1 sèu cor. Per veure lluhí en ma pàtria de la llibertat lo sol tota la sanch de mas venas derramaria gustós.
Tócala; (Allargantli la mà.) may he duptat.
Josepet, del teu valor.
'L que no 't puch perdonà
es que à n' aquell pillo...
{Suplicant.) Prou.
;0hf si en Joan ha pogut
alucinà à n' al traidó
à qui os referiu, jo juro
que ho pagarà per fi tot.
Mira, no soch sanguinari;
mès voldria veure '1 mort.
Deixeu fè, dins curts moments
qui sab si varii tot.
<;,Es dir que dintre unas horas?...
La alegria 'm torna boig :
jo toco '1 dos al instant;
vull neteijà '1 fusellot
per si acàs m' convenia
ferlo cantar: te 'n responen
que si es vritat qu' aquest vespre
se arriba à armar tripijoch
y se 'm posa de la ronda
à tiro algun aucellot,
li regalaré una atmetlla...
y no d' Arenys, no; de plom.
— 50 —
Josepet. No 'n parleu à ningú. Bernat Home,
no m' ho encomanis aixó ;
fés compte que '1 que m' has dit
ha caigut dintre d' un pou.
;Oh! si fós una vritat;
si '1 despotisme ominòs
avuy s' enfonsa per sempre
al abisme, creume, noy,
que 'm'semblarà que m' han tret
de demunt un pes atròs.
— jViva 1' avi! — Ja m' enssejo
Vaya, no cridaré poch.
jCatatxim, catatxin, catatxin !!...
(Tarareijant V himne de líiego.)
ja no sè '\ que 'm faig. Adios.
( Se em va pe ll foro.)
ESCENA II.
GVTERINA, JOSEPET.
Josepet. Caterina. Josepet Caterina.
Josepet.
Caterina. Josepet.
Caterina
Josepet.
Caterina. Josepet. Catfrlna. Josepet.
Ja es felís.
Ay, Josepetl... j,Tens po, no es vritat?
Vritat.
Tremolo que aquesta nit
surti malament lo plan.
Jo '1 que tinch pó es d' altre cosa
y es qu' ell hagi sospitat
del que 's tractaba y no caiga,
com jo desitjo, à n' al llàs.
Desconfio perquè veig
que triga massa en Joan
^Quant viuré tranquila?
Prompte. Las penas y 'ls sobresalts no duran sempre: hasta crech que dins poch abrassaràs à n' al teu pare.
Aixó fora la mes gran felicitat, per mí.
jCom triga! tinch ànsia: aquell home es tan malvat... Algú puja.
'0 fós ell ?... Si que ho es. (Veyent d en Joan.)
Entra, Joan
ESCENA III.
Dits y JOAN.
.ÏO^EPET
Joan.
JOSEPET.
Caterina.
JosEPI.T . JOAN.
Caterina Joan.
Josepe r„ Caterina
Joan.
Josepet.
Joan.
dQue hi ha?
Tot està arreglat.
Allavors...
Ell vindrà aquí.
{Moviment de Caterina.)
No tingui pó, Caterina, tot ben arreglat ho íinch. No hi fà rés. Es que 'm repugna sols saber qu' ha de venir. ^Has anat à veurèr... (A Joan.)
Tot
ho tinch ja parlat y vist.
A las nòu vijilarà
per 'qui devant ; tot seguit
que ell vegi à la Caterina
d' aqui la casa surtir
pujarà ell sol aquí dalt
y un cop lo tingui aqui dins
li ensenyaré la rajola
ahont guardas lo que li he dit,
y '1 demés... serà el final
mes hermòs qu' hagi may vist.
<sCreu que podem confià
en la tropa? (A Joan.)
iVaya! si: n' estich molt y molt segú, ;Oh! no correm cap perill. Tanta es la meva ansietat, es tan gran lo meu desitj, de neteijà à Catalunya de un home tanmalahit, que si acàs per conseguirho en un estrem fòs precis uu sacrifici, gustós rasgaria jo '1 meu pit con tal de poder lliurà à n'al poble- d1 aqueix vil. (Tocan las vuyt. Caterina encén la llumanera.) Las vuyt jà.
Quant me digueu
surtirè.
Esperis un xích. Es segú qu' ell ronda ja. Més que del diner, desitj tè de recobrà 1' papér
— 52 —
JOSEPET.
Joan. .1 usepet.
Joan.
Caterina.
JüSETET.
Caterina.
Joan. Caterina.
Joan.
Caterina.
Josepet.
Caterina.
que escriure li vas fc ahí. Aquell document li priva de venjarse.
|L' infelis! Poch sab que 'n aquestas horas, tal document no es aquí. jTú l1 has entregàt...
L' jutje
'1 guarda,
Donchs, sent aixís. ha de ser molt que s1 escapi de la ratonera.
Al fí
un hora ó altra debia, caure com un malehit. jCuantas llàgrimas no costa en aquest honrat país! jGuantas mares han perdut per 'quet malvat, los seus fills. jCuants ploran en un presidi, sentne ignocents de tot crim! 1 Guants captan en terra estranya! jCuants deshonrats no s' han vist, per aqueix home sense entranyas, de sanguinaris instints! Si, teniu rahó. Joan, Dèu castigarà à aquest vil. 'M sembla qu1 es molt prudent que surtis.
A ferho estich
disposada.
Sí, ja es hora. Per Dèu, Joan... Josepet... Calma.
No correm perill; si així no fòs, de cap modo '1 portaria, jo aquí. Adios.
Adeu.
(Santa Verje! torneu la calma al meu pit.
(Se 'n vàpe H foro, Joan tanca la porta.)
ESCENA IV.
JOAN, JOSEPET.
Joan. d Josepet, ara mateix amagat à 'n allà dins,
(Senyalantli V qaarto lateral) y quant lo sentis entrà,
— 53 —
un mocadó tot seguit llensa desde la finestra del quarto al carrer, que1 allí hi ha amagat qui vigila, y no pert de vista '1 pis. Tú fès la senya y descuyda. JüaEPET. Me 'n vaig y queda tranquil.
(Se'n v d porta esquerra lateral.)
ESCENA V.
JOAN, apoch TARRÉS.
Joan. Vinga quant vulga '1 traidó;
desitjo la seva vista: orgull sento de ser jo qui 1' entregui à la justícia. Si es un fet que aquesta nit, 1' ecsércit se pronuncia, à mès à mès de 'n Tarrés, tota la ronda perilla. (Trucand la porta di un modo que indica sé una senya.) jJa es aquí! jGalla, cor, calla, y no esclatis de alegrial
(Joan obra. Surt Tarrés.) Tarí. És. Ja estem en campanya, Joan.
T' has conduhit bè, molt bè. {Ab ironia.)
Joan. Massa que sabia jo
que agafariam al peix. (Irònicament.) Tarrés. Tú seràs recompensat, Joan , ab esplendidés. (Quant tinga jo 'ls vuyt mil duros , ja 't foradaré la pell.) ;Oh! tú no pots figurarte
10 molt qu' estich satisfét. M' has assegurat que guarda ab lo trésor Y paper
que ahí 'm va fé escriure, y juro que T desitjo casi mès, que fer meva la cartera, ahont se tancan 'ls billets. Aquell escrit m' privaba que de 'n Josepet preuguès à la primera ocasió una venjansa cruel. Així que pugui jo rompre en mil trossos 1' paper iinfelis, que poquets dias ,
11 quedan que viurer mès! La dona aqui tant estima, víctima meva farè,
— 54 —
y ho sabrà ell y d' aquet. modo
sentirà 1' prímar torment.
Despues farè que pateixi
fam y que sufreixi set,
y lligat de peus y mans,
en una cova '1 tindré,
ahont m' aniré à recreà
y à insultàl contínuament. . Quant lo miri ja abatut,
sucumbint del dolò al pes4
als ulls del mon presentarlo
sabré com à delinqüent,
fentlo mori à mans dels meus
com un criminal confés.
|Oh! solament de pensarhi
no estich en mí de content. Joan. (Aixó es una fiera ; d' home
la figura tè no mès.)
jComprench la vostra alegria!
Pero, amich, no perdem temps. Tarrés. Donchs ala. <iSerà precís,
que 't deixis lligar ^comprens?
D' aquest modo 't justificas
qusnt cridis y pugi gent
aqui y jo ab la ronda. Joan. (Ah pillo!
Y <ique faig, que faig?) Tarrés. Y bè;
que t' hi pensas? Joan. (Pit y fora.)
No m' hi penso, lligam ferm.
(Treu corda y lliga à n' en Joan.) Tarrés. (Si escapas d' aquesta, dich
que prou fas.) Joan. ^Esteu content?
Tarrés. Y com no podria estarho?
—La rajola, quina es?
(Se sentan crits lluny.)
£Qu' es aixó? sembla que sento
cert rumor à n' al carrer. Joan. (|Deu meu, que no 's precipitin.) Tarrés. Si, son crits y van creixent;
( Anant d la finestra.)
pero son lluny. Ah! seus dupte
'1 poble y T ecsércit... Joan. Bè,
<jque no enllestim? Tarrés. Si, si,
habem d' aprofità '1 temps:
mès que may m' es necessari
no perdrer ni un sol moment.
^Ahont es la rajola?
{Senyalantli una rajola prsp del foro d la esquerra del ac- tor y prop la porta secreta.) Joan. Alli;
prop de aquella porta. Tarrés. Entench.
§Bs aquesta? Joan. La de dalt.
(;Deu meu, qu' arribin à temps!)
(Se sentan los crits del carré mes clars.) Tarrés. ^Aquesta? Joan. Si. Tarrés. Donchs ala,
que acabà prompte 'm convé. ( Tarrés treu un gavinet y ab la fulla aixeca la rajola de- . vant de. la qual està ajenollat.
Forta està la condemnada;
pero es molt bó ï' gabinet.
Ah, ja ! Ja veig la cartera
y ja es meva. (Surtin.) Sargento. ' Alto à la ley.
ESCENA VI.
Dits, SARGENTO, JÜSEPET y 4 soldats.
(Continúan los crits dintre. Los soldats apuntan d n' en
Tarrés desde que surtan.) Tarrés. (;Era un llàs !) Senyó sargento, jo soch una autoritat
y-
Sargento Tú eres un tunante
un ladronazo, cabal. (Josepet desde V moment qn' ha surtit ha deslligat d Joan.) Tarrés. Mire usted bien lo que, habla
porque le puede pesar. Sargento Si güerves à replicarme,
si te premi tes no mas
mirarme artaneramente
aqui te hago fusilà.
Entregueme en er momento,
sò tunante, ese punar
y deja ahi esa cartera;
ilisto, que me enfao ya !
(Deixant la cartera y tirant V punyal.) Tarrés. Senor sargento, el gobierno... (Rumors dins.) Sargento. jQue gobierno ! Por Gaifàs,
menos palique, <:lo entiendes?
Se acaba de pronunciar
el ejército y el pueblo,
ar grito de libertad
— 56 —
y tú vas a ir derechito
de aqui à la càrcel, estasV
y dende alli, sigun pienso
ar garrote por truhan;
de mis manos no te sarva
ni la paz ni caridad (Segueixen eh crits.)
(i.Oyes esos gritos, nino?
pues por tí clamando estan,
y como er pueblo te pesque
gran cuenta de ti darà. Tarrés. Infame, tu m' has trahit; [A Joan ab furor.)
alabat de qu' ets honrat. Joan. Si, tementme qu' escapessis
t' he preparat aquest llàs;
no era just que t' ecsimissis
de respondre à un tribunal.
De tú conta Catalunya
per cents las atrocitats;
tú has persseguit als seus fills
ab crvel ferocitat.
Per conseguí ls' teus intents
has derramat molta sanch;
per adulà à n' al gobern
mil voltas T has enganyat,
presentantli com à infames
à ciutadans mol honrats.
Tú la virtut y la honra
y 1' amor has trepitjat:
no estranyis que t' aborreixen
y t' odien els catalans. Sargento. Mú bien, chavó. Tarrés. (Ahl la porta
secreta... Ja m' he salvat.) (Acostantse ab disimulo à la porta esquerra del foro.)
Encara no soch vensút. Sargemto Mocito, acabemos ya. Tarrés. Permítame V. un momento.
(Ah ! ja la toco !) Heu feu tart.
(A tots, obrint la porta ab ràpides.)
No se m' agafa à mi aixis
de qualsevol modo. (Apareix detràs de la porta Bernat ab un fusell que encara
d n' en Tarrés.) Bernat. jAtràs!
•
ESCENA VII.
Dits, BERNAT y CATERINA.
Tarrés. Bernat Sarornto.
(|Oh, ràbia!)
Bernat.
Caterina
Bernat.
it. Tarrés.
Sargento
Bernat.
Joan
JoSfiPET.
Bernat.
iQuiét!
iSó tunante! Vaya, atadme à ese chavó (An1, als soldats.) con esas cuerdas. (Ensenyant las cordas ah que estaba lligat Joan.) El nene
es buen truhan, como hay Dios.
CLs soldats lligan d Tarrés.) Si jo no arribo à sé aliï ns' fuig aquest pardalot.
L' poble 1' està buscant (AJosepet y à Joan.) ab gran fúria, y...
Milió
Que 'n fassi del mil bossins que encara seran ben poòbs. ;Aixó may!
Senor sargento, {Ab molta humiltat.) el pueblo con gran furor me busca por la ciudad: si me halla perdido estoy. Eso prueba que te has hecho à su carino acreedor. No temas: por callejuelas te guiaré, cobardon! Ya que has sido tan malvado demuestra al menos valor. Ea, vamos andandito
Agur, hechicero sol. {A Caterina.)
— Vamos, hecha pa delante (A Tarrés.)
Salú y pessetas... Adios.
(Se 'n van Tarrés, V sargento y soldats.) {Viva la Pepa! Avuy si qu' es lo meu dia milió: al menos m' he tret de sobre trenta anys, ho pots creure noy. Ja veu com ho he arreglat; previngut estaba tot: ja era segú quant 1' hi deya que no abrigués cap temor. ^Ara ja estaràs tranquila? jGom ha caigut 1' pillot!
5
— 58 —
Caterina. Trancpila si que ho estich.
Creureu que 'm fà compassió...
Bernat. No acabis, no acabis nena; dirias un pecat gros,
Caterina. La dona no tè com 1' home tanta íirmesa de cor,
Josepet. Just es que paguí ls' delictes que ha comès en aquest mon.
Joan. jEstem pronunciats?
Beunat Jo ho crech!
home jsi hi hà un alborot! May he vist mes alegria! — Viva 1' abü— diu tothom. Mireu, aixis que ha sentit del himno de Riego l4 só la gent, tots à una alegres: homes, donas, noyas, noys crits donaban d' alegria capàs d' aixordà à n' als sorts. A la Rambla hi hà un gentío! es plena de gom à gom. — iQue viva Espartero! — un crida y — |viva!— contestan tots. Jo he surtit apressurat ab lo meu fusell à coll y — j viva! jvival — cridaba... sense saber qué ni cóm À la plassa de Sant Jaume he anat y al Cafè nou: he corregut per las plassas, per carrérs y carrerons cridant jViva, viva, viva! quedantme, de cridar, ronch. Vamos, tinch pó de morirme de alegria ó tornàm boig.
Josepet. jBè, Bernat!
Joan. Aixis m' agradar
Bernat. Jo soch molt lliberalot,
Joan. Ha tardat; pero ha vingut 1' gran dia.
Bernat. Aixó es aixó.
Josepet Demà, nena', al demati casats serem, si Deu vol.
Bernat Si, si; demà broma llarga.
Joan. A vostre pare dins poch
tindreu V gust de abrassar.
Caterina. [Pobre vellet del meu cor! è Voleu dir que*...
Joan. No ho dupteu
Jüsepep Quant vingui serà ditxós.
Caterina. Deu es molt just.
Joan. Es vritat
(A Bernat.
— 59 —
Ell es qui presta consol al desvalit; ell qui pesa bonàs y malas acccions, donant premi à 'n al líeal y càstich à n' al traidó.
FI DEL DRAMA.